Càndid o l’optimisme

Tercera companyia resident

Al maig, renovem clàssic:

ndid o loptimisme sestrena a La Badabadoc per parlar-nos de la tirania de la felicitat

 

  •  El muntatge, inspirat en la novel·la homònima de Voltaire, és un espectacle irreverent sobre l’optimisme malentès escrit per Miquel Mas Fiol i interpretat per Lluís Oliver

  • Aquesta lectura posada al dia del clàssic reflexiona, de manera decididament irreverent,  al voltant de la imposició de la felicitat, la fatiga mil·lennial, el fals optimisme i la perversió del món de l’entreteniment

  • L’espectacle estarà en cartell a La Badabadoc del proper 28 d’abril al 23 de maig, amb funcions de dijous a dilluns (20h)

Fou tombant el segle XVIII quan Voltaire va llançar la seva revolucionària novel·la Candide, una obra curta que atacava directament contra l’ordre establert. El text, de tall filosòfic, narrava les desventures del jove príncep Càndid, de com és destronat del seu bell i plàcid castell per enfrontar-se a les calamitats de la seva època.

Ara, Miquel Mas Fiol i Lluís Oliver han triat aquesta novel·la com a pretext per parlar de la societat d’avui en dia. Aquesta versió del clàssic de Càndid o loptimisme que sestrena a La Badabadoc és un espectacle de creació decididament irreverent que reflexiona sobre la fatiga mil·lennial, el fals optimisme i la perversió del món de lentreteniment. Perquè… Des de quan sha convertit la felicitat en una imposició?

«Just do itLa llei de latraccióHo tenim a tocarTot anirà bé… darrere daquestes motivadores frases tenyides de rosa pastel i tallers de coaching samaga una cosa més perversa: la por dobrir la porta al dolor per acceptar que aquest no és, com diria el Càndid de Voltaireel millor dels mons possibles”.

Aquest Càndid o loptimisme actualitzat, que es situa a cavall entre la comèdia desbaratada i la tragèdia mil·lennial, narra les desventures del mateix Lluís Oliver, un actor en crisi que es presenta a un càsting per a una adaptació teatral de Càndid o loptimisme dirigida pel mateix Mas Fiol. Així, a partir d’un joc metateatral, es serveix un espectacle que qüestiona el món de l’entreteniment i els relats sobre la felicitat que ens han volgut imposar, posant en dubte missatges de llibres com El secreto, empreses com Mr. Wonderfull o pel·cules com Amelie. «Hem volgut fer un muntatge d’estímuls pop, tot per mostrar les dues cares de la nostra societat: ens imposen semblar feliços quan, per dintre, estem destrossats, afirma Mas Fiol, director del muntatge.

L’obra, que combina diferents llenguatges teatrals com el monòleg stand-up, la dansa, el cant o els audiovisuals, està formada per diferents escenes que, intercalades, formen un retrat d’una generació educada sota la falsa promesa de la felicitat. En paraules dOliver: «Hem crescut amb un discurs de prosperitat que no s’ha satisfet. Hem cregut que aquest és el millor dels mons i quan veiem la realitat ens enfonsem, així com li passava a Càndid a la novel·la de Voltaire«.

Miquel Mas Fiol ho rubrica amb les seves pròpies paraules:

Aquest espectacle va néixer en un moment concret:  tancat a casa amb un «Tot anirà bé» de fons i la incertesa que això suposa. Vaig decidir revisitar el Candide de Voltaire. «Podem continuar mantenint el pensament optimista davant un món ple de calamitats?» Aquesta pregunta em va estimular. Voltaire se la va plantejar per escriure el seu Càndid i combatre les tesis optimistes de la filosofia de Leibniz, un conformista que creia que el món, a semblança de Déu, era el millor dels mons possibles.

Ara, però, ja sabem que aquest no és el millor dels mons. Ja ho coneixem: la guerra, la pandèmia, la destrucció de l’estat de benestar… Un llistat inacabable de desgràcies que ens fan creure que ja no ens aboquem al final de la història, sinó més aviat al final de la humanitat. I davant tota aquesta foscor tenyida de missatges rosa pastís frívols i ioga des de la sala d’estar, vaig voler engegar tot això.

Hem volgut acostar la novel·la a nosaltres. Al nostre dia a dia. Revisitar tot allò que ens han dit que era i no és la felicitat. Acostar la història a uns personatges que es diuen i respiren com nosaltres, amb els seus fracassos constants i inscrits en la sensació d’incertesa que suposa ser joves en la nostra època.

Deia unes línies abans que aquest és un espectacle d’un moment concret. Neix de la ràbia, la frustració i la incertesa d’aquests temps. I hem rigut, sí. Hem rigut de veure les nostres pròpies calamitats, així com hem rigut de buscar entre tots els manuals que ens prometen la fórmula de la felicitat. Tot amb un sentiment agre-dolç. Perquè ben mirat, ens ha quedat un espectacle trist però molt divertit.

 Compartim-lo.

Al menys per veure que no estem sols pel camí.”

 

Aquesta peça és un dels 21 projectes seleccionats dins la primera convocatòria conjunta de Textos 21-22 On el teatre batega” que organitzen els Teatres de Proximitat de Barcelona. A més, compta amb la col·laboració de lInstitut del Teatre de Barcelona i amb lassessorament artístic dels directors March Chornet i Ricard Gàzquez.

Del 28 d’abril al 23 de maig, a les 20h

Càndid o l’ optimisme

pDel 28 d’abril al 23 de maig – 20hs

Dramaturgia i direcció: Miquel Mas Fiol

Actuació: Lluís Oliver

Producció: Yara Himmel

Idea d’espai escènic: Llorenç Corbella Brugués

Direcció d’art: Mireia Sintes

Montatge audiovisual: Sebastià Rigo

Assessorament dramatúrgic: Meritxell Llort i Helena Tornero

Assessorament d’espai: Pep Durán

Assessorament artístic: Ricard Gàzquez i Marc Chornet

En col·laboració amb l’Institut del Teatre de Barcelona

Durada: 60 minuts
Orígen: Barcelona

Idioma: Català
Gènere:  Teatre Unipersonal

Emails

contacto@labadabadoc-teatro.com

Contacte

Carrer de Quevedo, 36 baixos. 08012 Barcelona.
930245140. 636176039

Amb el suport