En un món en ple èxode migratori, aquest espectacle es pregunta per la «terra promesa», aquell lloc on (potser) tot serà millor. Com és la vida quan hi arribes?

Els dos personatges que protagonitzen aquesta història viuen en un espai ple de roba: és Beatriu. Són conscients que molts voldrien estar al seu lloc. A Beatriu, tenen tot el que necessiten i saben que moltes persones travessen un infern per arribar-hi, però els dos personatges també són conscients que sortir de Beatriu no els està permès, els voltors vigilen que tot estigui a lloc i no els deixaran escapar. Ells, a Beatriu, són feliços. 

Ens hem quedat sense mites que transcendeixin i que ens acompanyin en el camí de recerca de la nostra terra promesa. L’escriptor  Joseph Campbell  afirma que a Occident tenim la llibertat i l’obligació de descobrir el nostre destí, però aprofitem realment aquesta oportunitat? Culpem la societat de les nostres debilitats, culpem als nostres pares dels nostres patrons, culpem a l’astrologia de la nostra sort… Som nosaltres els únics responsables de no trobar la tan desitjada felicitat? O hi ha res més que ens ho impedeix? Sigui com sigui, nosaltres tenim opcions. Però què passa quan confrontem la nostra realitat amb la d’aquelles persones que no tenen opcions: la realitat d’aquells que han de marxar de casa seva per arribar a la ‘terra promesa’.

Al llarg dels segles, molts autors han tractat aquest tema: Virgili ens relata el viatge èpic d’Eneas fugint de Troia per anar a la ‘terra promesa’ i Dante ens relata, a la Divina Comèdia, el viatge moral que fa a través de l’infern, el purgatori i el paradís on, per cert, l’espera Beatriu. L’espectacle contraposa un èxode físic amb un viatge moral: mentre la parella protagonista es planteja si estan al paradís o a l’infern, veuen com moltes persones ho deixen tot i moren intentant arribar a Beatriu, la suposada ‘terra promesa’. 

Explicar històries amb un llenguatge propi colpidor, ple de sensibilitat i poesia és el que fan les integrants de la premiada companyia )e( espai en construcció. En aquest muntatge, compten amb una intèrpret de violoncel en escena i amb una escenografia que converteix Beatriu en un espai poètic ple de roba. La integració de la música com si fos un personatge més del relat és una de les característiques d’aquest col·lectiu escènic format per l’actriu i creadora Maite Bassa, la productora i creadora Elisenda Ribó, l’actor, creador i director Roger Ribó, l’actriu i creadora Blanca Solé i l’actor i creador Miquel Tamarit. Amb trajectòries diverses que passen per escenaris de Barcelona, Madrid, Londres i Edimburg, els membres de la companyia )e( espai en construcció són els creadors de muntatges teatrals com Et vindré a tapar (2014) i Si jo no hi fos (la festa seria més  divertida) (2017), tots dos estrenats a la desapareguda sala La Vilella.

Una producció de La Badabadoc Produccions Artístiques i )e( espai en construcció