La Badabadoc estrena un  “Díptic sobre l’amor i altres conjectures” en dos capítols de producció pròpia:

Cuatro noches sin luz i Amor Mort Fjord

• Cuatro noches sin luz és una coproducció amb la sala argentina Moscú Teatro que, a partir del text de Lisandro Penelas aborda la crisi d’una parella argentina de científics que viu a Barcelona. Del 31 de maig al 17 de juny 
• Amor Mort Fjord és un muntatge de Rosa Molina sorgit de la convocatòria On el Teatre Batega que s’inspira en una història real per aprofundir en el concepte de l’amor a partir d’una premissa ben sorprenent. Del 27 de juny al 15 de juliol

La Badabadoc no s’atura, i tot just acabada la 1ª edició del Cicle Latituds, ara proposa un programa doble per juny i juliol que té vasos comunicants amb aquest cicle. Simbòlicament, el fil que servia d’escenografia en un dels muntatges de Latituds, Familia de artistas, s’estén fins a la nova proposta d’aquest estiu, el, un concepte que aplega dos capítols, dues produccions, amb l’amor i les seves circumstàncies com a protagonistes.

Díptic sobre l’amor i altres conjectures és una mini-sèrie teatral que presenta des produccions pròpies, en format de dos capítols relacionats temàticament, que enfoquen l’amor des de dues perspectives molt diferents. Dues històries, dos mons i l’amor com a denominador comú. El primer capítol serà l’obra Cuatro noches sin luz, de Lisandro Penelas. És la segona producció pròpia de la sala, en aquesta ocasió en col·laboració amb la sala argentina Moscú Teatro, ja que el text és de Lisandro Penelas, un dels dos responsables de la sala de Buenos Aires (aquest és el fil que connecta el cicle anterior amb aquesta mini-sèrie teatral). I el segon capítol serà el muntatge Amor Mort Fjord, de Rosa Molina, la tercera producció sorgida de la convocatòria On el teatre batega, promogut per l’Associació de Sales de Proximitat.

DÍPTIC SOBRE L’AMOR I ALTRES CONJECTURES

Capítol 1

Luciana i Marcelo són dos científics argentins -interpretats per Guada Cejas (alhora directora artística de La Badabadoc, que torna a trepitjar el seu escenari per a la ocasió) i Lucio Santilli– que viuen a Barcelona des de fa uns quants anys. Es van mudar per poder fer les seves carreres. Fa menys d’un any van perdre un embaràs i des de llavors les coses no són iguals.

La companyia d’electricitat ha de fer uns arranjaments a la zona i això els deixarà quatre nits sense llum. Aquest fet estrany pot ser un bon motiu per revisar la seva relació, retrobar-se com a parella i decidir què volen fer a partir d’ara.

Com a espurna del que podrem veure, una cita del personatge de Luciana: “Nunca te alcanzan los recuerdos cuando te vas a vivir a otro lado, hay una de las dos vidas que la tenés que dejar.”

I què millor que aprofundir en el muntatge a través de les paraules del propi autor, Lisandro Penelas:

Dos eixos principals creuen Cuatro noches sin luz. D’una banda, la relació entre amor, veritat i dolor. I per altra banda, la vida en parella a l’estranger. Vaig escriure l’obra imaginant una potencialitat escènica molt forta: la d’una parella que ha de conviure diverses nits gairebé a les fosques, amb prou feines il·luminades per la llum d’unes espelmes. Aquesta particularitat potencia, al meu entendre, la possibilitat que l’espectador es pugui sentir immers en una quotidianitat i intimitat molt profunda i, així, acompanyar detalladament les petites transformacions que van tenint els personatges. Alhora, aquest context de foscor propicia que els personatges es puguin veure real i metafòricament d’una altra manera, després d’haver transitat un episodi molt dolorós –tant personalment com en termes de parella–. Vaig centrar la meva dramatúrgia perque el text fos una manera d’anar acompanyant Marcelo i Luciana, no només en les revelacions que mútuament es van fent aquestes nits, sinó que alhora assistim a una revelació més íntima d’ells mateixos. Finalment, com a autor, també vaig buscar generar una plataforma de joc per als actors, ja que cada nit està intercalada per flashbacks d’altres temps, de manera que permetria un joc actoral d’anar i venir en el temps i les realitats d’aquests personatges, que pot ser molt gaudible tant per als qui ho interpretin com per als espectadors. Lisandro Penelas