La Badabadoc ens convida a descobrir el millor teatre argentí amb El tipo

• Aquesta producció arriba des de la sala Moscú Teatro de Buenos Aires per parlar-nos de la obsessió a partir d’un text escrit i interpretat per Lisandro Penelas i dirigit per Ana Sacannapieco
• El tipo ens relata la història d’un policia que, casualment, coneix una noia i s’obsessiona amb ella, confonent amor amb mania
• L’espectacle estarà en cartell a La Badabadoc en 4 úniques funcions, del dijous 3 al diumenge 6 de novembre (20h)

Continua el desembarcament del millor teatre unipersonal i de petit format a la Sala Badabadoc. Aquest inici de novembre arriba –i només per quatre úniques funcions- el muntatge El Tipo, un text escrit i interpretat per Lisandro Penelas i dirigit per Ana Sacannapieco que és una producció de la reconeguda sala Moscú Teatro de Buenos Aires, espai emblemàtic de la capital argentina amb la qual la Badabadoc manté una relació molt estreta. De fet, actor i directora ja han visitat Barcelona i la sala de Gràcia en d’altres ocasions amb força èxit (i de vegades intercanviant rols), amb el muntatges El Amante de los Caballos i Una Semana más.

 El tipo ens relata la història d’un policia que, casualment, coneix una noia a la seva pausa de treball i s’obsessiona amb ella, confonent amor amb mania: la segueix per les xarxes socials, llegeix els llibres que ella llegeix i canta les cançons que a ella li agraden… Tot, des de la soledat, a casa seva, i els seus pensaments. Però decideix convidar-la al cinema, i alguna cosa no surt bé. En el seu afany de protegir-la, la salva/segresta i se l’endú al seu apartament. I poc després arriba la policia…

 El projecte va originar-se a partir d’un fet real que va tenir lloc al 2017 als Estats Units, en el qual un policia va ser condemnat a la presó per fantasiejar amb cometre una sèrie de delictes contra la seva dona, els quals mai va fer i, en conseqüència, finalment va ser alliberat.

 En paraules d’Ana Sacannapieco, la directora: La concepció artística també inclou repensar els forts mandats que regeixen la nostra societat. En aquest sentit, l’obra ens presenta sobretot dos: el mandat de “ser útil”, en paraules de l’àvia del personatge; i el mandat de masculinitat, present fortament en l’àmbit laboral del personatge però que també cobreix tota la realitat social. Hi ha una “normalitat” que converteix algunes conductes en adaptades o inadaptades. M’interessa com a directora no emetre una opinió tancada sobre les accions del personatge, que cada espectador pugui observar i transitar juntament amb l’actor quan una situació “normal” s’enrareix, acompanyar el personatge en aquest passatge, sorprendre’s amb ell, comprendre les pautes socials imperants que envolten aquest comportament.

El muntatge ens planteja, per tant, una sèrie d’interrogants: per què algú només fantasieja i no pot passar a l’acció? Quines diferències hi ha entre fer i projectar? I sobretot: què se li proposa fantasiejar l’home des del que és social? On es fonamenta la violència d’un individu? Què fa l’entorn, quant propicia, reprimeix, constitueix o alimenta les maneres d’accionar de cadascú? I com impacta la “funció de l’home” a l’experiència vital de la dona?

 Són preguntes que ens interroguem pel deure ser, sobretot amb el focus posat en el deure ser masculí. El tipo, doncs,  indaga sobre l´univers d´un policia, un àmbit ultramasculinitzat. I cerca, des d’aquest imaginari particular, en les naturalitzacions i desnaturalitzacions de les maneres de comportar-se i de ser, i les implicacions sobre la dona. L’espectacle aborda aquestes inquietuds des d’una veu masculina.

Del 3 al 6 de novembre, a les 20h