La comèdia rural argentina La lechera arriba a La Badabadoc per desconstruir el mite del gaucho

• El muntatge ens situa en un ambient rural on dos gauchos constantment enfrontats ara discuteixen per una vaca lletera amb la figura d’un ocell com a convidat

• El text, amb una posada en escena minimalista, ens parla en clau de comèdia de les identitats i el concepte del mite del gaucho, el mascle atrapat en el seu personatge però que també té les seves esquerdes i fragilitats

• L’obra estarà en cartell des del 15 de desembre al 8 de gener (funcions de divendres a dilluns)

La lechera és una comèdia peculiar que ens arriba a La Badabadoc des de l’Argentina. El muntatge ve avalat per una trajectòria exitosa, que ha portat l’obra pels millors festivals teatrals argentins i també per la Fira Arco i el Ciclo de Teatro Argentino Umbral de Primavera de Madrid, i estarà en cartell des de mitjans de mes i fins passades les festivitats de Nadal.

El text és de Carlos Correa i la direcció de Carlos González Richard (que alhora actua) ens proposa un intens trio en un ambient rural que reflexiona sobre la masculinitat, els conflictes i les identitats amb un registre còmic però no pas desprovist de profunditat…

Sabino i Nicolaso, dos gautxos rudes en disputa permanent -en aquesta ocasió per una vaca lletera- estan condemnats a un ritual, que tots dos sostenen, i del qual no poden escapar-se: la construcció del mite del “gaucho” i la seva estampa de mascle. Però entre les esquerdes d’aquesta màscara monstruosa s’entreveu també la fragilitat de les seves existències. El tercer en discòrdia és un ocell, senyor de les alçades i del seu destí, que estima i es submergeix en les dolces complexitats de cada amor, sense poder escapar -ell tampoc- de la seva construcció. ¿I la vaca? Protagonista absent -però que rep el títol del muntatge, qual Godot-, ella descriu el trio des de l’ausència…

En una sala gairebé buida, amb el minimalisme escènic per bandera, els actors Carlos González Richard, Gonzalo Villareal Porzio i Gabriel Carreras donen vida als personatges i ens endinsaran en aquets univers tan particular carregat de testosterona i tossuderia, però alhora també de sorprenent delicadesa, amb les inseguretats i les contradiccions molt presents. Això sí, sempre arrencant-nos un somriure mentre compartim la seva història.

“Quizá el primer efecto que provoque La lechera de Carlos Correa sea el de la hilaridad. Es impossible no reírse de asombro frente al duelo lenguaraz de los gauchos Sabino y Nilasco, o ante los trinos poéticos del Pajarito, jalonados. Pero entre los pliegues de esa fronda verbal se va abriendo paso otra voz, no por ausente menos audible. La vaca que se disputan los personajes es quién rasga con su muda rebeldía el universo masculino de la obra. Y la aparición de esa herida, femenina y silente es, quizá, tras la primeras risas, el hallazgo más sorprendente del montaje.”

Patricia Zangaro, dramaturga i directora de la Cátedra de dramatúrgia de la UNA (Universidad Nacional de las Artes d’Agentina)