Tot el que vull

Tot el que vull, la dansa torna a La Badabadoc

UNA COPRODUCCIÓ DE LA BADABADOC I ANDREA JUST

Tot el que vull, és una producció de dansa contemporània que reflexiona sobre les possibles versions que es creen d’un mateix cada vegada que prenem una decisió, i de com aquestes versions ens acompanyen al llarg dels anys com a possibles vides paral·leles que podien haver existit. Una idea que, aplicada a la figura femenina, reafirma i reforça un potencial crític i social.Una coproducció de La Badabadoc, creada en residència a Nunart Guinardó que es podrà veure a La Badabadoc del 3 al 20 de juny a les 20hs. La creadora, l’Andrea Just (Stuttgart, 1988) és directora, coreògrafa i ballarina. Formada en dansa moderna entre Londres i Barcelona. Els seus interessos com a creadora i ballarina es mantenen en la línia de les arts escèniques no convencionals, en les que mescla dansa i altres disciplines com l’arquitectura, les humanitats, la música o les tecnologies digitals

Una proposta de públic obert a 360o, i de lliure circulació. Tot el que vull és un concert de música i dansa en directe. Un recorregut de 4 ballarines per aprofitar l’espai escènic. Un recorregut de 4 dones. Un recorregut per moments emocionals i vivències o records, que finalment les aproparà a experimentar empatia, emotivitat i amistat. Aquests recorreguts estan representats per escenes diferents que segueixen una cronología basada en la vida d’una dona.

La música ha estat composada especialment per a la peça per Felipe Escalada i s’executa en directe. El músic està en escena al llarg de tota l’obra, modelant les composicions musicals i gestionant l’evolució de la peça. Ell marca l’inici i el final de l’obra, acompanyant els personatges en el seu recorregut, sumant-li capes de sons i ritmes.Tot el que vull parla del camí emocional que una dona travessa quan reflexiona sobre totes aquelles vides paral·leles amb les que conviu. Però també sobre la comunitat femenina, i els vincles que es creen en observar les coincidències i possibilitats que apareixen entre les dones quan es permeten deixar de banda la suposada vulnerabilitat i s’obren al contacte, a la parla, a la intimitat i a l’ajuda mútua.